Cesta
0
0,00 €
Els primers éssers humans, el procés d'hominització
El món en què
vivim pot semblar-nos estable, però el cert és que el nostre planeta es troba
en un procés continuat de transformació que va iniciar-se fa uns quants milers
de milions d'anys. Els geòlegs han establert grans períodes (anomenats eres)
que il·lustren la lenta transformació de la Terra i la gradual aparició
d'éssers vius.
Gràcies a les formulacions de Darwin i als treballs de molts altres investigadors, avui sabem que el procés d'evolució dels éssers humans, d'igual manera que el de la resta dels éssers vius, no va ser lineal. Va durar milions d'anys i en aquest procés van extingir-se moltes espècies, mentre que d'altres amb un diferent nivell evolutiu van coexistir en el temps i de vegades en l'espai.
Aquest procés va iniciar-se fa una mica més de quatre milions d'anys, quan un homínid, desconegut encara, va separar-se de la línia que havia de conduir cap al ximpanzé i el goril·la.
D'aquesta manera, la nostra espècie, l'Homo sapiens, va aparèixer durant la darrera era geològica, el Quaternari, període en el qual encara ens trobem. Malgrat la seva curta duració en relació amb els períodes anteriors, aquest període es caracteritza per la gran varietat de canvis que s'hi ha produït. La seva principal característica, en la seva etapa més antiga, va ser l'alternança d'èpoques molt fredes (glaciacions) amb d'altres de càlides. Aquesta alternança va comportar canvis importants en el clima i el medi. D'aquesta manera, va crear-se un marc propici per al desenvolupament i evolució d'unes espècies, mentre que per a unes altres, que no van poder adaptar-se als canvis, va suposar l'extinció.
Els éssers humans actuals constituïm una espècie del regne animal (l'Homo sapiens), de la família dels homínids, dins l'ordre dels primats. Com qualsevol espècie, hem estat subjectes a un procés d'hominització, a través del qual hem adquirit les característiques físiques i de comportament que defineixen l'ésser humà actual.
El procés
d'hominització va iniciar-se amb la separació, dins de l'ordre dels primats, de
la família dels homínids, a partir de la dels pòngids (orangutan, goril·la,
ximpanzé), els nostres parents més propers, amb els quals compartim un
avantpassat comú. Ens distingim d'ells, bàsicament, per la dentició, la posició
erecta, i pel volum i la complexitat del cervell.
Les característiques físiques i de comportament que defineixen l'ésser humà actual són:
- La marxa bípeda, l'alliberament de les mans i una especialització de les extremitats inferiors.
- La cara aplanada amb el nas prominent, una gran agudització del sentit de la vista i una reducció de l'olfacte.
- Un gran desenvolupament i una major complexitat del cervell respecte d'altres primats.
- Una extraordinària habilitat per a la manipulació i la fabricació d'eines
- L'adquisició d'un llenguatge articulat que permet una major cooperació i la transmissió de coneixements: és a dir, l'aprenentatge.
Aquestes característiques, adquirides al llarg d'un procés molt lent, evidencien que l'espècie humana, a diferència d'altres espècies animals, ha aconseguit sobreviure com a espècie mitjançant un procés d'evolució basat no tan sols en una sèrie de transformacions biològiques, sinó sobretot en el desenvolupament d'una sèrie d'adquisicions culturals transmeses i enriquides generació rere generació, mitjançant un procés d'aprenentatge.
L'evolució, tant biològica com cultural que defineix el procés d'hominització, data de períodes molt llunyans sobre els quals, lògicament, no disposem de documents escrits. Això fa que les úniques fonts que permeten la seva reconstrucció siguin els ossos fossilitzats (cranis, mandíbules, parts de l'esquelet, etc.) i les restes materials relacionades amb ells (utensilis, restes d'utillatge, enterraments, etc.). Els primers són la font d'estudi dels antropòlegs físics que investiguen i interpreten l'evolució biològica i les variacions dels éssers humans, i dels homínids en general, tant en el temps com en l'espai.
De la reconstrucció dels modes de vida dels primers éssers humans s'ocupen els arqueòlegs, a partir de les restes materials que aquests han deixat. La seva tasca consisteix a localitzar els jaciments (llocs on es troben acumulades les restes materials), realitzar excavacions (extreure els vestigis materials) i datar les restes trobades.
Actualment, l'arqueologia s'ha enriquit a causa dels avenços realitzats en altres camps de les ciències, com ara la paleontologia, la química (que aporta mètodes de datació cada cop més rigorosos) o la palinologia (que permet estudiar les variacions climàtiques i del medi a partir de l'anàlisi del pol·len de les flors). També signifiquen una valuosa aportació els avenços realitzats en el camp de la tècnica, especialment en el de la fotografia aèria. És per això que la tasca dels arqueòlegs està adquirint amb el temps un caràcter més interdisciplinari.
